El ministre de justícia acudeix a l’UJI per inagurar un curs d’’estudis constitucionals

En la foto membres de Joventuts Socialistes posant amb el Ministre en la UJI el dia que va acudir

El 8 de març Juan Fernando López Aguilar, Ministre de Justícia, va assistir a la Universitat Jaume I de Castelló per inaugurar la VII Setmana d’Estudis Constitucionals, un curs de cara als estudiants de Dret, dedicat a la reforma dels Estatuts d’Autonomia en matèria d’Administració de Justícia. Unes jornades dirigides a aclarir qüestions relacionades amb la descentralització territorial en certs aspectes del Poder Judicial, i en les que també participen catedràtics, vocals del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), magistrats del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional, Fiscals Caps de diferents CCAA, representants de diverses forces polítiques, etc.

López Aguilar va posar de manifest la maduresa de la que gaudeix la nostra democràcia, així com la necessitat de reformar la Constitució per adaptar-la a la nova realitat de l’Estat. A partir d’ací va introduir la temàtica sobre la que versava el curs: tractà aquells aspectes polèmics que han sorgit en els darrers mesos pel que fa als canvis que la reforma dels Estatuts d’Autonomia generarà en l’Administració de Justícia. Canvis que es plasmaràn amb l’aprovació del projecte de llei de reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ). Citem-ne alguns:

- L’obligatorietat de conèixer les dues llengües com a requisit per accedir a la judicatura en aquelles CCAA amb règim de cooficialitat lingüística. Es tracta d’afiançar una correcta aplicació del dret a la tutela judicial efectiva, d’assegurar que el ciutadà puga dirigir-se a la Justícia en la seua llengua, sense necessitat de traductors ni d’intèrprets intermediaris entre ciutadà i jutge.

- La creació dels Consells Superiors de Justícia autonòmics, com ja preveuen les propostes de reforma dels Estatuts valencià i català. Seràn òrgans descentralitzats territorialment des del CGPJ, i que s’encarregaràn de l’Administració de l’Administració de Justícia (la gestió per les CCAA dels recursos materials i personals de què es serveixen els jutges i magistrats), i no de l’Administració de Justícia (que consistiria en l’impartiment de justícia pels jutges i magistrats), funció aquesta que la Constitució reserva exclussivament a l’Estat, sota els principis d’unitat i d’independència judicial.

- La previsió que els Tribunals Superiors de Justícia de les CCAA siguen l’última instància judicial ordinària recurrible, fet que descongestionarà el treball del Tribunal Suprem, que es dedicaria a la unificació de doctrina.

- La implantació de la justícia de proximitat per als conflictes més simples entre ciutadans, mitjançant la creació d’una nova categoria judicial, el jutge de proximitat. Aquesta categoria s’afegiria a les tres ja existents (jutges, magistrats i magistrats del Tribunal Suprem). Es preveuria així una descàrrega del 40% del treball a què fan front els Jutjats de Primera Instància i d’Instrucció de les grans ciutats.

Segons López Aguilar és amb una major proximitat de la Justícia cap a la ciutadania, a partir de la consecució de les mesures ja exposades, com es pretén donar solució als greus problemes de congestió de treball i lentitud de la Justícia, problemes que el ministre ha estat contundent en admetre. Tot per una Justícia més eficaç i més eficient.